¿Ha triat ser pobre?

L´Ana Maria, és una caditana de 59 anys, la tercera de 8 germans. Filla d’un pescador i una costurera, va estudiar en un col · legi religiós i abans dels 18 es va posar a treballar en una fàbrica de licors a la seva ciutat.

  Un estiu se’n va anar de vacances a Palma de Mallorca a veure la seva tia i coneix allá al Bartolo (posem aquest nom perquè ens ho ha demanat per protegir la seva identitat), un Enginyer Agrònom de família molt benestant de terres castellanes, que estava gaudint del viatge de fi de carrera. Es coneixen en una discoteca i aquest s’enamora d’ella. Ana es queda un temps més del previst amb la seva tia per poder conèixer una mica més al Bartolo, però ella ha de tornar a Cadis. Al cap de 3 mesos, ell es presenta allà per demanar-li la mà. Posteriorment, ella va anar a Castella per conèixer a la seva futura família i, la que seria la seva sogra no li va posar fàcil. Es van casar molt enamorats, ella embarassada i amb oposició de la mare d’ell.

 A Madrid van iniciar la seva nova vida, apartats de la família; van obrir dos negocis molt pròspers que els permetien viure molt folgats: una carnisseria i una peixateria. Van comprar un pis que l’hi va decorar el Corte Inglés, cadascun un cotxe, vacances … van tenir el seu primer fill i tot anava bé. Poc després va néixer el segon amb una lesió de cor. Aquesta salut tan feble li va posar en escac el nen entre la vida i la mort en diverses ocasions. El marit fins aquell moment estava molt pendent d’ella i dels fills. Tenien visites esporàdiques de la mare que resultaven ser molt tenses. Gradualment, el marit va començar a beure per la tensió produïda: d’una banda, no saber afrontar la malaltia del seu fill i l’altra, el comportament i la pressió de la mare. Posteriorment, Bartolo va anar emprant les vacances per anar-se’n sol a visitar la seva mare, la qual cosa feia que l’Anna es quedés cada vegada més sola a Madrid carregant amb els problemes i responsabilitzant-se de tot, sobretot de la delicada salut del petit. Farta de la situació, un dia va agafar als nens i va decidir marxar. Una moneda a l’aire va marcar el destí a Barcelona, ​​on tenia la seva germana. A canvi, va haver de renunciar a tot per poder portar els seus fills. Va signar una acta notarial en què deixava tot els seus guanys al seu marit en un divorci express de mutu acord, (la casa, els negocis en què ella havia lluitat per tirar-los endavant, el cotxe …), i va agafar el tren amb els seus dos fills i dues maletes.

Després de trobar un senzill pis al barri Xino, es va adonar que havia marxat embarassada del seu tercer fill, allò li va fer recapacitar i va tornar a Madrid; Bartolo la va rebre amb els braços oberts.

Però allò no funcionava; Bartolo no havia superat la seva addicció a l’alcohol, Anna no se sentia a gust a casa, ja res era seu i cada dia havia de suportar més les pressions i vexacions de la seva sogra que la feia sentir com una intrusa a la seva llar.

Així doncs, va decidir una altra vegada posar terra per mig després de tanta humiliació i descoratjada per un nou fracàs. Va tornar a Barcelona i allá es va instal · lar novament al Barri Xinès.

Inesperadament, es va adonar que li havien posat un detectiu per treure-li la custòdia, no sabia bé qui caminava darrere d’allò si el seu marit o la seva sogra. Però va ser inútil perquè ella era bona mare i no va haver de demostrar res. Va aconseguir escolaritzar als Escolapis als seus fills per recomanacions de la seva germana i cunyat.

L´Anna era molt treballadora i mai li va faltar un mitjà digne i honrat per guanyar-se la vida. Treballant com a netejadora a la Vall d’Hebron, un dia anant molt de matinada un desaprensiu el va atacar per darrere i col · locant un ganivet a la gola la va violar. Ella només pensava en els seus fills, no sabia si els tornaria a veure …

Més endavant aniria a judici juntament amb altres dones que havien estat víctimes d’aquest desvergonyit i famós delinqüent: el violador de la Vall d’Hebron.

Malgrat el terrible succés, Ana va tirar endavant; tenia un suport molt important de la seva germana i cunyat que van ser com uns padrins per als seus fills, també dels professors dels seus fills, els seus caps, companyes, assistenta social.

Bartolo la visitava esporàdicament, però mai va tenir el valor de solucionar la dependència de la seva mare. Ell volia i avui encara vol, tornar amb ella, però l´Anna ja va perdre la il · lusió i esperança en ell.

El seu segon fill va caure novament malalt i es va haver de dedicar en cos i ànima a aquest noiet de 12 anys. Deixa els seus altres dos fills a càrrec d’una assistenta social i amb ajuda d’una voluntària que l’atenia cada dia per ajudar-la amb qualsevol necessitat, va tirar endavant.

Per fortuna, va començar a treballar en el domicili d’una bona senyora, una comtessa de Barcelona. Aquesta la va animar a que deixés aquell barri i es comprés un piset nou. La comtessa li va facilitar una bona entrada i la resta ho pagaria en una hipoteca, a canvi treballaria a casa als matins. Però mai li va faltar de res, ni a ella ni als seus fills. Per poder pagar el pis l´Anna treballava a les tardes en un hotel i un dia un client, al qual anomenarem Pere, advocat criminalista, s’enamora i vol compartir la seva vida amb ella. Li liquida la hipoteca del pis i li proposa matrimoni. Pere és molt afectuós i detallista amb els fills de l´Ana, el petit li deia “pare”, però els grans no volen saber res d’ell. Pere és andalús; treballa i hi viu allá, només venia a Barcelona esporádicament per negocis. Li proposa viure una nova vida casant-se amb ell i portar-se al petit amb ells, deixant als dos majors amb 18 i 17 anys estudiant al seu pis de Barcelona. L´Ana visita a la família de Pere i se sent molt acollida i mimada.

Els seus dos fills grans no estaven d’acord amb la decissió de la seva mare de que es casés amb el Pere i van fer xantatge a la seva mare perque tornés: dos dies abans d’anar per a Andalusia a casar-se li van dir que abandonarien els estudis si es casava amb ell. L´Ana va parlar amb la mare del Pedro i la va comprendre i va entendre que havia de tornar amb els seus fills.

Ana va deixar plantat al Pere amb el cor trencat i tot a punt … i embarassada del seu quart fill.

Tot i ser aconsellada perquè no portés una boca més al món, el seu amor maternal era tan gran que no era capaç de desfer-se de la criatura que portava.

Ella sempre havia lluitat perquè els seus fills tinguessin la millor educació possible.

El seu fill gran és Enginyer Electrònic i exerceix com a professor (actualment a l’atur). El segon va estudiar batxillerat i a més parla anglès; ha treballat com a recepcionista i altres treballs (actualment en una copisteria) El tercer és enginyer informàtic i s’ha quedat recentment en atur. El quart està estudiant batxillerat i pensa estudiar alguna cosa a la Universitat.

Fa quatre anys, mal aconsellada i sense saber les conseqüències va deixar de pagar la Comunitat de la seva finca per desavinences amb altres veïns que no respectaven les zones comunes. Al veure deutora en el balanç anual de la comunitat, va decidir diverses vegades liquidar el deute fraccionadament, però l’Administrador de la finca no li va donar facilitats i li exigia un pagament únic.

Fa 2 setmanes li ha arribat un requeriment judicial en què li reclamen un deute impagat de 2.300 euros en un termini de 20 dies i si no anirà a judici, amb els consegüents despeses afegides.

En ASM ens veiem en la necessitat d’ajudar a aquesta dona a enfrontar el judici amb l’ajuda dels advocats de Càritas especialistes en desnonaments, perquè no perdi la seva casa que és l’únic que té i tant li ha costat, perquè pugui seguir sortint endavant. ASM investiga el va casar i li donarà mitjans jurídics i econòmics per solucionar definitivament.

Ella és conscient del seu error i no descansarà fins que no saldi el deute.

 

 

 

Comparteix:

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

En cumplimiento de lo establecido en la Ley Orgánica 15/1999 de 13 de diciembre de Protección de Datos de Carácter Personal, le informamos que los datos de carácter personal que se faciliten y utilicen para contactar con nosotros utilizando este formulario o por vía telefónica, quedarán incorporados en un fichero de titularidad privada cuyo responsable es Acció Social Montalegre, con domicilio en C/. Valdonzella nº 13. 08001, Barcelona, con la única finalidad de contactar con usted en relación al asunto que nos plantee. Puede ejercitar los derechos de acceso, rectificación, cancelación y oposición en la dirección antes indicada.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada