La Quaresma i el do de la Paraula

Enguany  iniciem la Quaresma el mateix dia que comença el mes de març. Comencem aquest temps de conversió i penitència recordant el nostre origen i el nostre destí amb la imposició de la cendra. És un signe ben visible de la necessitat de morir a la carn per  néixer a la vida de l’esperit. Procurem viure’l amb desitjos sincers de creixement espiritual a través de les pràctiques habituals d’aquest temps, com el Papa Francesc ens recorda en el seu missatge quaresmal: “ La Quaresma és un temps favorable per millorar la vida de l’esperit a través dels mitjans sants que ens ofereix l’església: el dejuni, la pregària i l’almoina”.

En l’actualitat és necessari aprofundir en el perquè d’aquestes pràctiques. Per a aquest propòsit cal recórrer a les fonts de les quals emanen les recomanacions de l’Església: l’Evangeli, la paraula de Déu. És aquí on trobem el fonament de tota la vida cristiana i, per tant, també de la necessitat de purificar-nos, de convertir-nos constantment, i especialment durant la Quaresma.

Nostre Senyor Jesucrist, per fer front els anys intensos de la seva predicació i manifestació pública del Regne de Déu i dur a terme la salvació dels homes i dones de tots els temps a través de la seva passió i mort a la creu, es retira quaranta dies al desert per dejunar i pregar. Ens mostra la manera de superar les temptacions del maligne i les pràctiques apropiades de tota conversió personal per  viure l’amor de Déu i arribar al triomf de la vida nova en Crist ressuscitat.

El Sant Pare ens anima a viure la Quaresma des de l’Evangeli, descobrint el do de la paraula i en ella, descobrir que els altres són, també, un do. Endinsem-nos en les principals paràboles evangèliques i descobrirem aquests dons de Déu.

Mn. Xavier Argelich

Conèixer la Paraula de Déu

Començàvem l’any recordant que la Paraula de Déu, Crist, és la nostra esperança segura. Fomentem el desig d’aquesta esperança, que, de ben segur, ens portarà a viure amb més plenitud la nostra fe.

Per això, cal tenir un coneixement precís i profund de la Paraula de Déu. Com més coneguem a Jesucrist més fe, esperança i caritat tindrem.

Per a conèixer Crist hem d’anar als llocs encertats. I un d’aquests llocs és la Sagrada Escriptura. En ella trobem recollida la Paraula de Déu, que se’ns revela en  plenitud en el seu Fill. D’aquí la importància que té llegir i meditar el Nou Testament. Tot ell ens parla de Jesucrist, mostrant-lo com “el Fill de Déu fet home, la paraula única, perfecta i indispensable del Pare” (CEC 65). Això ens condueix a concloure que la lectura atenta, devota i meditada de la Sagrada Escriptura és la manera més excel·lent de conèixer Jesucrist. Els evangelis narren “allò que Jesús, el Fill de Déu, tot vivint entre els homes, va fer i ensenyar” (Dei Verbum, 19).

El nostre anhel per conèixer-lo ens portarà a treure temps per a meditar la Paraula de Déu. En una societat incapaç d’aturar-se per reflexionar, en la que es busca constantment la immediatesa en tot, se’ns fa difícil trobar els moments per dedicar-nos a conèixer el que realment és important: Déu. En canvi, quant coneixem de veritat a nostre Senyor canvia la nostra manera de viure i de relacionar-nos amb els altres. La nostra vida es dirigeix, aleshores, encertament, cap a la felicitat i l’esperança segures. Aconseguim fer nostra la vida de Crist, viure en plenitud l’Evangeli i per tant recórrer el Camí de la Veritat i de la Vida, i ajudar als altres a recorre’l. Acostar-nos a Jesús coneixent-lo meditant els seus fets i les seves paraules ens farà conèixer, també, als altres i en primer lloc a Maria.

Mn. Xavier Argelich

Una esperança segura

Hem deixat enrere un any molt especial, en el que hem experimentat amb intensitat la misericòrdia de Déu i ens hem esforçat per manifestar-la amb les nostres pobres però sinceres obres de misericòrdia. Mantinguem oberta la porta del nostre cor per continuar vivint de i en la misericòrdia divina.

I hem començat un any en el que, de manera clara i nítida, es fa palès la força de la Paraula de Déu: el Verb s’ha fet home per a que tinguem vida sobrenatural. Si posem la nostra esperança en Ell, en la Paraula Encarnada, tindrem la seguretat de viure sempre feliços. Déu no defrauda mai.

A més a més, el primer dia de l’any hem celebrat la solemnitat de Santa Maria, Mare de Déu i l’evangeli de la Missa ens presenta a Maria considerant en el seu cor tot el que succeeix respecte al seu Fill. Ella és model d’escolta de la Paraula de Déu i de fer-la seva mitjançant la meditació.

Aquest any celebrarem el centenari de les aparicions de Fàtima i el 50 aniversari de la restitució del culte en la nostra Església de Santa Maria de Montalegre. Si la Paraula de Déu és per a tots una segura esperança en el nostre caminar en aquest món, la presència de la Mare de Déu reforça, encara més, aquesta esperança.

Aprofitem aquests aniversaris per conèixer i meditar més profundament i amb més il·lusió la vida de Jesucrist. Traurem llums i forces de l’Evangeli per afrontar els reptes que la vida cristiana ens proposa en l’actual civilització. Confiem més en Déu i en la seva Mare, que també és mare nostra.

Mn. Xavier Argelich.

Misericordiae et misera

Al finalitzar l’any de la misericòrdia i al començar l’Advent, el Papa Francesc ens ha sorprès amb una meravellosa carta amb aquest títol que fa referència a l’encontre de la misericòrdia divina amb la misèria de l’home. És el misteri de l’amor de Déu que ve a trobar al pecador. I és per això pel que ens preparem durant l’Advent: per a la vinguda del Redemptor. El naixement del Nen-Déu que ve a salvar a tots els homes i dones de tots els temps, que ve en cercar els escarriats, a aquells que tan sovint ens allunyem voluntàriament d’Ell. Què important és preparar-se el millor possible per a celebrar aquest gran misteri de l’Amor misericordiós del nostre Déu.

Prenent nota del que el Sant Pare ens proposa, podem viure aquest temps fort de l’Església fent nostres els seus paternals consells: Escoltar la Paraula de Déu, en la que fem un recorregut de la història de la nostre salvació com una incessant obre de misericòrdia que se’ns anuncia, i ser, a la vegada, transmissors d’aquesta Paraula; Apropar-nos al Sagrament de la Reconciliació, tan present durant aquest any Sant que em viscut, en el que experimentem l’abraçada del Pare que surt al nostre encontre per a restituir-nos de nou la gràcia de ser fills seus; Consolar, que és mantenir viva l’esperança que prové de la fe en el Senyor ressuscitat, Consol que s’ha de donar especialment en les famílies, davant els reptes i les dificultats actuals.

El Sant Pare conclou fent una crida a instaurar la cultura de la misericòrdia, plasmada en l’oració assídua i en la pràctica de les obres de misericòrdia. Estem en el temps de la Misericòrdia per a tots i per a cadascú, per a que ningú pugui pensar que està fora de la proximitat de Déu i de la potència de la seva tendresa.

Us animo a llegir i meditar detingudament aquesta preciosa carta del Papa.

¡Bon Nadal!

Mn. Xavier Argelich

Hem viscut un any de gràcia

Arribem al final de l’any de la misericòrdia. Quantes gràcies hem rebut durant aquest temps. Què sapiguem ser agraïts amb Déu, nostre Senyor, perquè hem pogut experimentar sovint la seva misericòrdia infinita i paternal. També, perquè hem aprés a ser misericordiosos amb els altres, especialment amb els més necessitats. Hem tingut moltes ocasions per viure les obres de misericòrdia. Hem sabut perdonar més i  abans. Hem procurat guanyar, varies vegades, la indulgència jubilar. Ha crescut el nostre esperit de servei, de comprensió i generositat amb les persones amb qui tenim tracte habitual. De ben segur que cadascú podria continuar afegint altres gràcies obtingudes durant aquest any Sant.

Gràcies, Senyor! I, a la vegada, demanem-li que no deixem mai de cercar el seu amor misericordiós i de ser nosaltres mateixos misericordiosos. L’any Sant ha estat un revulsiu per l’Església i per tots els batejats, i, fins i tot, per tants d’altres que s’han apropat de nou o per primera vegada a la fe.

Procurem mantenir aquest pla ascendent en la nostra vida espiritual i apostòlica, que ens porti a ser anunciadors de la gran misericòrdia de Déu. Ell ens ha concedit aquest any de gràcia perquè el puguem conèixer-lo millor i estimar-lo més, estimant més i millor els nostres germans i germanes.

Mn. Xavier Argelich

La força i bellesa d’una Oració

En aquest mes, conegut també com el mes del Rosari, ens serà fàcil unir aquesta meravellosa pregària amb les obres de misericòrdia. No cal insistir en les meravelles d’aquesta oració tan arrelada en la pietat popular i tan recitada pels cristians d’ahir i d’avui.

Voldria que aprofitéssim l’ocasió per descobrir, mitjançant el res del Rosari, el Rostre de la Misericòrdia. Com ens ensenya el magisteri eclesial, es tracta d’una pregària que ens porta a contemplar els misteris del Verb Encarnat, de la seva vida lluminosa entre nosaltres, de la seva entrega redemptora i de la seva definitiva glorificació. Crist és el Rostre de la Misericòrdia i, per tant, quant realitzem les obres de la misericòrdia donem a conèixer aquest preciós Rostre. Quina gran bellesa!

Però, a més a més, el Rosari té una gran força – arma poderosa, l’anomenava sant Josepmaria – demostrada en tantes ocasions de la història de l’Església, dels cristians i del món. Resem-lo amb pietat, devoció i confiança i ens serà més fàcil donar de menjar al famolenc, de beure al assedegat, vestir el nu, visitar el malalt o empresonat, consolar, ensenyar, corregir, resar pels vius i els difunts.

Mare nostre, ajuda’ns a contemplar el teu Fill i els teus fills necessitats recitant filialment aquesta pregària que tan t’agrada.

Mn. Xavier Argelich

Una mirada optimista

No podria se altrament. Aquest any de la Misericòrdia, la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia ha reportat, una vegada més, una alenada d’aire fresc per a l’Església. Podem mirar el futur amb optimisme. Els quasi dos milions de joves al voltant del Papa Francesc omplen d’esperances a tots els creients. Jesucrist, imatge viva d’Amor i Misericòrdia, continua atraient a joves, i menys joves.

De ben segur que molts heu pogut comprovar l’alegria i la il·lusió amb que han tornat a casa seva tants i tantes joves, malgrat les incomoditats del viatge, les inclemències del temps, de la fatiga i d’un llarg etcètera de dificultats. La força de la fe pot més. Els moments de pregària intensa compartida amb tants milers de persones i amb el Sant Pare, els ha animat a respondre afirmativament als reptes del Papa Francesc: a dir Sí a Déu.

La certesa que Déu és misericordiós amb els homes i dones de tots els temps ens omple d’optimisme, que s’ha de traduir en un fervent i actiu entusiasme, com ho demanava el Papa a tota l’Església dirigint-se al jovent: “Hem vingut a aquest món a deixar empremta, Jesús és el Senyor del risc, del “més enllà”. Per seguir-lo cal ser valent, tenir la capacitat de contagiar l’alegria que neix de l’amor de Déu, l’alegria que deixa en el teu cor cada gest, cada actitud de misericòrdia. T’està convidant a somiar, et vol fer veure que el món amb tu pot ser diferent. Però si no posem el millor de cadascú de nosaltres, el món no serà diferent. Es un repte”.

Mn. Xavier Argelich.

Maria, assumpta al cel

AsuncionVirgenMaria-15AgostoMaria ha estat portada per Déu en cos i ànima, al cel i ¡els àngels se n’alegren! Així canta la litúrgia en la solemnitat de l’Assumpció de la Verge Maria que, com cada any, celebrem el 15 d’aquest mes. Nosaltres també ens alegrem perquè el Senyor ha volgut premiar el lliurament de la seva Mare amb aquest nou privilegi.

Aquesta festa ens recorda que Déu ens vol amb Ell en el cel. ¡Quina gran Misericòrdia! L’Assumpció de la Verge és la prova evident de que és així. Ella és la creatura més sublim, la que millor ha dut a terme la voluntat de Déu, i per això ja ha obtingut el premi final.

Per la misericòrdia de Déu també nosaltres aconseguirem aquesta gràcia, i l’Assumpció de la Mare de Déu és la nostra garantia més segura. Anem especialment a Santa Maria per deixar-nos omplir d’aquesta Misericòrdia ¡no la rebutgem mai! La vida cristiana és una vida plena d’esperança; no hi pot haver cap altra actitud en els homes i dones que estimen Déu.

Mn. Xavier Argelich

Exercitar-se en les obres de misericòrdia

Es un bon moment per preguntar-nos com estem procurant viure les obres de misericòrdia. Portem una mica més de la meitat de l’any de la misericòrdia, i us animo a fer balanç personal de com estem posant en pràctica el que ens suggeria el Papa Francesc a l’inici d’aquest any jubilar: “La predicació de Jesús ens presenta aquestes obres de misericòrdia per adonar-nos si vivim o no com a deixebles seus”.

El mesos d’estiu són molt apropiats per a viure aquestes obres. Tenim menys presses, més temps disponible i de descans i, encara que no ho sembli, més oportunitats per a viure-les: fem més desplaçaments, canviem d’ocupacions o de residència, ens relacionem amb persones diferents de les habituals, ens trobem a més turistes i, a més a més, continuem sense acollir els milers de refugiats.

No deixem passar aquestes ocasions i endinsem-nos en el món de les obres de misericòrdia. No cal fer fila per aconseguir-ho, tan sols hem de sortir al carrer amb la disposició d’ajudar al proïsme en les seves necessitats materials i espirituals. Visitar o atendre un malalt, familiar o no; no malbaratar diners, ni menjar, ni comprar roba que no li donarem cap ús, encara que sigui una ganga; escoltar als altres; ensenyar el camí de la autèntica felicitat al que tenim a prop o ajudar-lo a que torni al bon camí. Testimoniar amb la nostre vida l’autèntic valor de la vida cristiana. I tantes situacions en les que ens podem trobar en les nostres circumstàncies personals i socials. Només cal que mirem als altres amb un cor misericordiós per descobrir el que necessiten. Si preguem posant a Crist -no a nosaltres mateixos- en el centre de la nostra oració ens resultarà molt més fàcil. Procurem viure un estiu apropiat a l’any de la misericòrdia.

Mn. Xavier Argelich

Un Cor Misericordiós

Sagrat Cor de Jesús, en vos confio! De ben segur que aquesta petició ha sortit moltes vegades del nostre interior i hem recuperat la pau. La serenitat i l’esperança que, per algun motiu més o menys important, havíem perdut.

La misericòrdia té un rostre, i per tant, també, un cor i quin Cor! Sap estimar, patir, donar-se i lliurar-se sense mesura. Procurem, especialment durant aquest mes de juny, fomentar la devoció, ja no només al Sagrat Cor de Jesús, sinó al Sagrat i Misericordiós Cor de Jesús. Així ens ho ensenya sant Josepmaria, de qui celebrarem la seva festa a finals de mes. Acudia sovint al Sagrat Cor i Misericordiós de Jesús demanant la pau per les ànimes, per l’Església i pel món. Per a que hi hagi pau veritable, la que Crist ha vingut a instaurar, cal que tinguem pau en el nostre cor. Quan tinguem pau en la nostra ànima la podrem sembrar al nostre voltant i en tot el món.

La pau la trobem en el Cor misericordiós de Jesús; fiquem-nos, doncs, en aquest Cor, i per aconseguir-ho, procurem tenir una intensa vida sagramental. Del Cor obert, traspassat per la llançada, de Jesús brollen els sagraments de salvació, es a dir, de Vida eterna i felicitat perpetua, de pau perdurable i autèntica. Penetrem en el Cor de Jesús i deixem que guareixi les nostres malalties espirituals i morals amb el seu Amor infinit, i que aquest ompli el nostre pobre cor penedit i el transformi en un cor misericordiós.

Mn. Xavier Argelich