Entrada a la Cartoixa de Montalegre

Entrada a la Cartoixa de Montalegre

Els orígens

Originària ermita de la Mare de Déu de Montalegre o de l’Alegria en el terme municipal de Tiana, on ara hi ha la Conreria.

Segle XII. En aquesta ermita era establerta una comunitat de monges, anomenades Canongesses de Santa Maria de Montalegre.

El 1362 les Canongesses es traslladen a Barcelona i construeixen el nou Monestir a la finca que fa cantonada entre els actuals carrers Montalegre i Valldonzella.

La imatge de pedra que hi ha al carrer Montalegre cantonada Valldonzella és de finals del segle XIV o començaments del XV. És coneguda amb el nom de Verge de l’Alegria o Mare de Déu de Montalegre. Probablement és la imatge més antiga d’aquesta advocació.

El 1593, en extingir-se l’orde de les monges de Santa Maria de Montalegre, el monestir passa a ser el Seminari Episcopal de Nostra Senyora de Montalegre de la Ciutat de Barcelona.

En aquests edificis, el 8 d’octubre de 1802, el Rei Carles IV hi estableix la Casa de Caritat.

El nou temple

Des de la seva creació l’any 1802, la Casa de Caritat utilitzà per als actes de culte l’antiga capella de Santa Maria de Montalegre que havia estat primer de les monges Canongeses i després del Seminari Diocesà.

El creixement de la població de la Casa de Caritat –unes 2000 persones en finalitzar el segle XIX- demanava un temple més espaiós per a encabir-la. A finals del 1899 la Junta de Govern de la Casa de Caritat comença a estudiar la possibilitat de construir un nou temple i recull les primeres almoines. La Junta desitja que es pugui estrenar la nova església el 1902, per commemorar el Centenari de la Casa de Caritat.

 

S’encarrega el projecte al prestigiós arquitecte barceloní August Font i Carreras (1845-1924), que va ser l’arquitecte de la Casa de Caritat de manera gratuïta des de l’any 1899 fins a la seva mort. Entre altres edificis destacats, August Font va projectar el cimbori i va dirigir les obres de la façana de la Catedral de  Barcelona. Comencen les obres el 8 de gener de 1901. La construcció es va anar sufragant exclusivament amb donatius dels fidels.

L’església fou beneïda el 15 d’octubre de 1902, i començà seguidament el culte. El 23 de desembre de 1902 el Cardenal Salvador Casañas (1834-1908), bisbe de Barcelona, consagrà l’altar.

La Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, projectada també per August Font, s’inaugurà el 27 de novembre de 1908.

Els vitralls són els originals, els mateixos que es van realitzar en els diversos moments de la construcció de l’església, capella de la Miraculosa i sagristia. Són d’una extraordinària qualitat, i han estat restaurats diverses vegades. El vitraller Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914) realitzà el 1902 els vitralls de l’església i el 1908 els de la Capella de la Miraculosa. La casa Hijo de Eudaldo Ramon Amigó y Cia. construí el 1911 els quatre vitralls de la sagristia, aprofitant les velles vidrieres de l’antic temple. En total a Montalegre hi ha 81 vitralls de gran vàlua. A la nau de l’església, 62 i les 3 grans rosasses; 12 a la capella de la Miraculosa, i 4 a la sagristia.

L’orgue, inaugurat el 27 de novembre de 1927, va ser construït per Lope Alberdi i Recalde (1869-1948), un dels millors orgueners del moment. És un orgue de concepció romàntica. La façana de l’orgue, de fusta de cedre, va ser dissenyada per Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931), reconegut arquitecte, que era Vocal de la Junta de Govern de la Casa de Caritat.

 

El temps de la guerra civil

La guerra civil respectà la fàbrica i l’orgue de l’església, però comportà la destrucció de totes les imatges, confessionaris i vasos sagrats. L’església va tenir diverses utilitats. En alguns moments s’hi van posar llits i s’utilitzà com a hospital. També era magatzem de queviures i de les grans bobines de paper de la Impremta-Escola.

 

 

Restauració després de la guerra

Acabada la guerra es procedí a la restauració, que va ser encarregada a l’arquitecte barceloní Isidre Puig i Boada (1891-1987), que participà en el projecte de la façana de la Passió de la Sagrada Família. Les obres consistiren en la remodelació del presbiteri, construcció de nous confessionaris, instal·lació elèctrica, repàs de goteres i nova pintura de tot l’interior.

L’altar major, amb el seu impressionant baldaquí, van ser realitzats per l’artista Jaume Busquets i Mollera (1904-1963). La taula de l’altar és -reformada- la mateixa que hi havia des del principi.

L’estiu de 1940 es va instal·lar la imponent aranya de ferro forjat en el centre del creuer, realitzada pel ferrer Benjamí Sales.

La nova inauguració de l’església tingué lloc el 15 d’Octubre de 1940, i va ser oficiada pel bisbe administrador apostòlic de la diòcesi Mons. Miguel de los Santos Díaz Gómara (1885-1949).

 

La imatge de la Mare de Déu del presbiteri

L’any 1952, en ocasió de la celebració dels 150 anys de la Casa de Caritat i dels 50 anys de l’església, es va col·locar la imatge actual del presbiteri, realitzada en alabastre pel mateix artista Jaume Busquets i Mollera. Va ser pagada per la Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona. Beneí la imatge i celebrà la Missa commemorativa l’arquebisbe-bisbe de Barcelona Mons. Gregori Modrego Casaus (1890-1972) el 29 de Novembre de 1952.

Església confiada a l’Opus Dei

L’abril de 1957, la Casa de Caritat començà a abandonar els edificis per traslladar-se a les Llars Mundet. Com a conseqüència, anaren cessant progressivament els actes de culte a l’església, fins a quedar reduït a algunes noces i a una Missa els diumenges i festes; i es va anar produint un progressiu deteriorament del temple. Atesa aquesta circumstància, la Diputació de Barcelona fa donació del temple a l’Arquebisbat de Barcelona per tal que en mantingui el culte, directament o bé per mitjà d’una institució de l’església.

L’arquebisbat de Barcelona confia l’església a l’Opus Dei, que en pren possessió el 29 de juny de 1967, Festa de Sant Pere i Sant Pau, en la Missa anticipada vespertina del dia anterior, i es restableix el culte.

Per decisió de l’arquebisbe, el temple queda sota l’advocació de la Mare de Déu de Montalegre. La seva festa és el 31 de maig, diada en que se celebra la Visitació de la Mare de Déu.

El nivell de degradació del temple era prou evident a simple vista. Es va començar per les obres de més gran urgència, que si es deixaven podrien comportar la ruïna progressiva de l’edifici: reparació de la coberta, impermeabilització amb tela asfàltica, nova instal·lació elèctrica, etc. La direcció de les obres fou encomanada a l’arquitecte Antoni Lozoya Augé (1916-2005), catedràtic de l’Escola d’Arquitectura i president del Cercle Artístic. Amb els anys, es van anar escometent la resta d’obres necessàries, que s’han finançat amb donatius i almoines dels fidels, seguint la tradició d’aquest temple.

 

El 14 de febrer de 1969 Mons. Josep Maria Guix (1927-2009), bisbe auxiliar de Barcelona, procedí a la consagració de l’altar major i l’altar de la Capella del Santíssim, acabada de construir. Tot seguit, acabada la consagració dels altars, l’arquebisbe de Barcelona, Mons. Marcelo González Martín (1918-2004), celebrà la Santa Missa.

L’any 1985, s’incorporen a Montalegre la Capella de la Medalla Miraculosa i els locals annexos. Es va obrir el pas directe entre l’església i aquesta capella, conservant-ne l’entrada des del Pati Manning. El 1993 es realitzà la tribuna de la part posterior de l’absis de l’església, per possibilitar-ne el pas a la grada esquerra.

Dins la tasca pastoral general de l’arquebisbat de Barcelona, i en unió amb els diversos organismes diocesans, l’església de Montalegre desenvolupa les activitats pastorals que li són pròpies i una àmplia iniciativa de solidaritat amb els habitants del Raval, gràcies a la generosa dedicació d’un nombrós Equip de Voluntariat. Gent de tot edat, procedència social, opinió i creença posen la seva experiència i les seves aptituds al servei dels altres: adolescents, estudiantes universitaris, mares de família, professionals i jubilats.

Al llarg de cent anys de servei, el més important és i ha estat l’activitat ordinària. Però hi ha uns moments que han quedat especialment marcats en la memòria, entre altres, les visites pastorals dels bisbes, la ordenació de preveres realitzada pel Cardenal Narcís Jubany i Arnau (1913-1996), la clausura del procés per a la canonització de Montserrat Grases (1941-1959), les diverses celebracions presidides pel Cardenal Ricard M. Carles (1926-2013), el Cardenal Lluís Martínez Sistach i el Cardenal Joan Josep Omella, així com pels seus bisbes auxiliars.

2002. Un doble Centenari

La celebració del Centenari de Montalegre el 31 de maig del 2002, festa de la Visitació de la Mare de Déu, començà amb la celebració de l’Eucaristia,  presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona Mons. Josep Àngel Saiz Meneses. Al Pati Manning s’instal·là una exposició retrospectiva, i a continuació el Cor Jove de l’Orfeó Català oferí un escollit concert.

Providencialment coincidí aquest Centenari de Montalegre amb el Centenari del naixement de Josepmaria Escrivà (1902-1975), fundador de l’Opus Dei, que havia visitat Montalegre el 28 de novembre de 1972, i que va ser canonitzat pel Papa Sant Joan Pau II (1920-2005) el 6 d’octubre de 2002 a la Plaça de Sant Pere del Vaticà.

En ocasió d’aquest Centenari es van endegar a tot el món diverses iniciatives socials en l’àmbit de l’educació, la immigració, el treball i la sanitat. Al Raval es van consolidar  Braval i Terral, dos centres d’activitats que es proposen promoure la cohesió social, lluitar contra la marginació, prevenir l’exclusió social dels joves i facilitar la incorporació dels immigrants a la nostra societat. Són un graó més en el conjunt d’iniciatives de solidaritat que es desenvolupen al voltant de l’església de Montalegre, d’ençà que el 1967 va ser confiada a l’Opus Dei.

 

 

Actualment som quatre entitats treballant coordinadament:

Acció Social Montalegre. Dedicada a l’atenció familiar primària

Braval. Centre de suport socioeducatiu

Terral. Centre específicament dirigit al desenvolupament de la dona

Fundació Raval Solidari. Cerca els recursos que es necessiten

En els darrers anys

El 16 de maig de 2008, Mons. Xavier Echevarría (1932-2016), prelat de l’Opus Dei, beneí la imatge de Sant Josepmaria Escrivà, realitzada per l’escultor Etsuro Sotoo.

L’11 de novembre de 2011 el Cardenal Lluís Martínez Sistach presidí el trasllat de les restes mortals de Mn. José María Hernández Garnica (1913-1972), un dels tres primers sacerdots de l’Opus Dei, mort a Barcelona el 1972 amb fama de santedat, des del cementiri de Montjuïc a la nova sepultura preparada a la capella del Santíssim.

El 16 de juliol de 2017, Mons. Ferran Ocáriz, prelat de l’Opus Dei, pregà a Montalegre i tingué ocasió de saludar i departir amb molts voluntaris i col·laboradors.

Extracte del llibre

Masabeu, Josep. Santa Maria de Montalegre. Església de l’antiga Casa de Caritat. Centenari 1902-2002. Pròleg del Cardenal Ricard M. Carles. Editorial Albada. 2004. Terrassa. ISBN. 84.87023-54-1. Exhaurit.

 

Utilitzem cookies de Google Analytics per analitzar el comportament dels usuaris de la web i veure el contingut que més us interesa. Si continues navegant per la nostra web entenem que acceptes l'us d'aquestes cookies. Més informació de les cookies que fem servir a la nostra Política de cookies.

Configuració de Cookies

A sota pots triar el tipus de cookies que permets en aquest web. Les funcionals són necessàries per al funcionament del web. Les analítiques ens ajuden a oferir-te contingut més interessant segons els vostres interessos. Les de Social Media us ajuda a compartir el contingut que considereu interessant i veure vídeos de youtube.
Prem al botó "Guardar configuració de cookies" per aplicar selecció.

FuncionalsLa nostra web pot contenir cookies funcionales que son necesarias para el correcto funcionamiento de la web.

AnalítiquesUtilitzem cookies analítiques per a oferir més contingut del seu interés.

Xarxes SocialsPer a integrar dades de les nostres xarxes socials aquestes xarxes poden instal·lar cookies de tercers.

AltresAltres cookies de webs de terceres empreses com a Google Maps.