Tota la setmana es diumenge

I al tercer dia estava escrit que ressuscitaria, així va ser, i així es repeteix cada any en la nit anomenada Vetlla Pasqual, unes hores prèvies al trenc de l’alba del diumenge. Cada gest, cada cosa que es fa en la celebració de la Llum te un significat molt important, d’un compacte litúrgic gens baladí. S’inicia sempre amb els llums del temple apagats. Jesús va morir, però la seva ànima encara no ha entrat en el seu cos gloriós. En cada església es fa el foc en el lloc més llunyà del presbiteri, a ser possible a l’exterior, però a Montalegre es fa al fons de la nau central tot just darrera de les portes que donen al Pati Manning que al vespre sempre romanen tancades. Tots els estris per la cerimònia del foc eren a punt. Els mossens celebrants van sortir de la sagristia i es van dirigir al final del temple, quasi a les fosques doncs solament entrava pels vitralls una resta de llum natural. L’oració es va recitar, el Ciri es va beneir i es va encendre, i de la seva llum es van encendre totes les espelmes que els fidels manteníem a la ma, tots volíem aquella llum, que representa la llum del món, Nostre Senyor Jesucrist: Alfa i Omega.

Es va traslladar el Ciri encès i es va situar en un lloc visible pel poble reunit. En la celebració de la missa solemne te lloc també la cerimònia de l’aigua, beneint-la i aspergint a tots els fidels. Es llegeixen lectures de l’Antic Testament i les pròpies de la missa; es purifica l’altar, els celebrants, els ministres i tots els assistents amb l’encens, en definitiva, una celebració magnífica i de gran bellesa.

En l’homilia el Rector, Mn. Francesc Perarnau, que ens havia fet una catequesis de tot el significat de la Passió a llarg de tota la Setmana Santa, ara canvia el to i ens tramet l’alegria i l’esperança de la Resurrecció:

El món havia perdut la llum que l’havia il·luminat durant més de 30 anys. Això és el que hem volgut representar amb la foscor amb la que hem començat avui la nostra celebració. Foscor total. L’havien matat, havia acceptat aquella mort terrible, però el seu lloc no estava entre els morts  i va tornar a la vida. La seva ànima va tornar a animar un cos, aquest cop ja gloriós. Jesús va ressuscitar. Això si que era una notícia. Es presenta entre els seus, i es dissipen els núvols, les foscors que els havien envaït, i neix l’eufòria. Ha ressuscitat el Senyort. Corre la veu. Al principi hi ha desconcert, no apareix el cadàver. Això no significa resurrecció.

Però comencen els rumors, alguns ho han vist, primer unes dones, després Pere, i uns deixebles camí d’Emaús, i els onze reunits. La remor deixa de ser-ho, la resurrecció real de Jesús és un fet. La notícia s’estén com la pólvora. Això és molt important. Amb la seva resurrecció es confirma que el que havia dit era la veritat. El camí que ensenya és el que cal seguir. Ell és el camí, la veritat i la vida. Tot d’una aquell món que fa un dia estava a les fosques, que era amenaçador, ple de negres nuvolades, ara es presenta lluminós, brillant, emocionant fins i tot. Aquesta resurrecció significa que el príncep d’aquest món ha estat vençut, que ha estat abolit el càstig del pecat, que s’han obert les portes del cel, que hem estat salvats, i que ens espera LA VIDA.

És la més gran notícia de la història. Per això l’Església ho celebra amb un diumenge que dura set dies: tota la setmana de Pasqua és diumenge, i amb una alegria desbordant i contagiosa: que exclama milers de vegades Al·leluia, Al·leluia, Al·leluia!

Molt bona Pasqua! de part dels col·laboradors dels Serveis Informatius Montalegre

 Isabel Hernández Esteban